UN POBRE AL PAÍS DELS RICS, UN RIC AL PAÍS DELS POBRES

Cartalina i Blanca amb la meva mare

I res millor per superar el jet-lag que aterrar en plenes falles. Amb quines ganes les vaig agafar després de tant de temps fora!

La chupipandi, en algun moment entre Falles i la Fira del vi

Toca fer comptes i veure si aquesta vida és mantenible. Han estat dos mesos i mig i la despesa total incloent tot ha estat de 3750 eurets.
Que com ho tinc controlat? Molt fàcil. Consisteix a sumar els diners que em vaig emportar amb el que disposo de la targeta i restar-li el que em va sobrar.

Doncs bé, descomptats 1660 en vols (l'intercontinental i tres vols interns) els comptes que em surten són aquestes:

XILE I ARGENTINA: 50 euros més vols.
BOLÍVIA: 20 euros més vols.

Això cal matisar. Paco Heineken va comptar aquí una vegada que jo era molt bon “economista”. Doncs bé, a Xile i Argentina he viatjat amb Alejandro, que és molt millor que jo.
El porta quatre anys fent i miracle dels pans i els peixos, viatjant sense parar amb un pressupost molt limitat. Crec que només en dues ocasions vam menjar en un bar. Sempre compràvem al supermercat, portàvem un rebost a sobre en les motxilles i fèiem o ens fèiem entrepans. Sempre que vam poder dormir a les cases dels nostres generosos couchsurferos, i quan no, ho fèiem en el menys car que trobàvem i en habitació triple.

Encara amb aquestes estretors gastàvem un dineral, comptant avions més de 2.000 al mes, res preocupant si fóssim de vacances, viatjant sol un mes a l'any, però un pressupost difícil de mantenir quan viatjar és la teva forma permanent de vida.

D'altra banda trobem Argentina abusivament cara fins que vam aconseguir accedir al canvi al mercat negre. El govern manté un tipus de canvi forçat i irreal, donen uns 7 pesos per euro. Però amb una inflació del 30% i els antecedents del corralito els argentins fugen dels pesos i arriben a oferir 10 per cada euro. És una economia a punt d'esclatar. Em pregunto quants dòlars i euros tindran els argentins amagats en els seus matalassos…

Per contra, a Bolívia he viscut com un senyor. Tots els dies esmorzava, menjava i sopava fora el que em venia de gust, gairebé sempre per menys d'un euro. Més, a tot el que em va demanar el convidi a dinar. Quan he sortit de pafetos no he reparat en birres ni en pagar rondes, i els hostels eren bastant millors però costaven entre 5 i 10 euros.

He estat un pobre al país dels rics i un ric al país dels pobres.

Però és que a més, a mi personalment, em resulten molt més interessants els països menys globalitzats que els països rics. Em aporten molt més.
Els paisatges poden ser fantàstics en qualsevol lloc, en els canals de la Patagònia, a les Torres del Paine, el Calafate, les Salines de Uyuni… Però la vida diària, l'ambient dels carrers, les històries humanes amb les que convius, són molt més intenses en països com Bolívia, Laos, Mongòlia o el Marroc.

Per contra els països rics, i en sentit Est,, fill Molt Mas com ells uns als altres. La globalització els FA homogènia. FORA DELS passejar llocs distintius a Buenos Aires és molt similar a passejar per Madrid, Roma, la suposo, Santiago.

Moraleja: em quedo amb els països menys avançats “desenvolupats”. Prefereixo estar sense ric al país dels pobres pobres aturades al país dels rics. Però sobretot és que m'agraden molt més.

Aquí van algunes fotos més del viatge:

Vingui I per saltar!

Postdata: pròxim destí… Hospitaler voluntari en el camí de Sant Jaume.