El Transsiberià
Buff ! , per on començar?A hores d'ara ja porto recorreguda gairebé tota la part russa del transsiberià, jo diria que uns 5.000 kms, en hores han estat 82 de moment, i ens quedaran encara a Jose Antonio ia mi gairebé altres tantes fins Beijing. El transsiberià no és un tren, com creu molta gent i jo mateix fins fa molt poc. És una línia de ferrocarril per la qual van passant tot tipus de trens, luxosos, cutres, de llarg i curt recorregut. I per descomptat anem parant per on ens ve de gust.
Però a més és una aventura, una sensació; la que avances i avances en la mateixa direccio i no s'acaba la terra, la que ja no saps ni on aquestes i que et sents cada vegada mes lluny de tot…
De moment portem ja 5 franges horàries travessades, amb el seu corresponent merder, i es nota un lleuger jet lag cada dia. La vida al tren és molt intensa. Crec que el tren és el mitjà de transport on mes gent es coneix. I quan els trajectes són d' 54 hores doncs ja es forma una efímera però intensa sociedad.Me ho estic passant genial. Molt divertit la veritat. I molt bona la relació del grupet, 1-1 són tots gent molt interessant i cap és problemàtic. Junts anem vivint les aventuretes.
La sensació és com en el autocine, la que anem empalmant pel · lícules i gairebé no has sortit d'una pelicula ia aquestes vivint la següent. Coneixem unes noies la mar de enrotllades i acabem tot el dia amb elles a casa i per ahi. Ens estan acomiadant a la qual surt el nostre tren i ja veiem a un grup que baixa a estirar les cames . A l'estona estem prenent cerveses tots en el seu compartiment i així durant dos dies i tres nits. Tot ens estem acomiadant d'ells en les vies i apareix la noia de l'Hospitality Club que ve a recollir i que ens ha convidat a casa…
ÚLTIMS COMENTARIS