COLÒMBIA

I torno amb el blog !!! Encara que només sigui per anar-vos explicant aquest viatge de motxiller en els meus primerenques vacances. El destí bé que val la pena.

M'agrada Colòmbia! Però el més agradable Gent!!!

Colòmbia sap a fruites tropicals i de cafè, sona a cúmbia i a balenó. Hi conviuen i es barregen indis, blancs i negres. Llega desde las playas del Caribe hasta la selva amazónica pasando por las montañas de nieves perpetuas, És el país de Shakira, de García Marquez, de las FARC y de los grupos paramilitares, l'honrat Joan Valdés i dels càrtels de la cocaïna, A pesar de todo un país relajado y alegre de gente encantadora y chicas preciosas.

Va ser Uribe, l'últim president, el que va fer de Colòmbia un lloc bastant segur. La guerrilla, les FARC, en sus orígenes de ideología marxista, (avui ja sense ideologia, sense suports entre la població, potser lluitant només per inèrcia) porten més de 40 años dando guerra por las selvas y zonas rurales. L'ambient d'inseguretat era tal, que es van crear nombrosos grups paramilitars, que aviat van passar a ser nous actors en escena, finançant-se amb la cocaïna, Todo esto añadido a los grandes cárteles de la droga, amb els seus exèrcits propis, i, és clar, al propi exèrcit colombià. Molts galls per a un sol corral.

Sota els dos mandats d'Uribe, amb ingent ajuda dels EUA i molta mà dura, se diezmaron las guerrillas y fueron matando sucesivamente a los líderes de las FARC, Entre ells a l' ·”Mono Jojoy”, del que supieron que había encargado unas botas, Les van posar un gps al taló i quan li van localitzar li van tirar un míssil.
I bé, ja està bé, que em embolic amb la història però al que anava és a explicar el viatge…

Els tres conqueridors.

españoles y en paro, clar

“Totis”: Tó tireu-vos, amb cartrons
a l'aeroport de París

La idea era que la mano tocando el culo pareciera del cura…

En la ciudadela no vimos apenas colombianos residentes. Érem dos bàndols: la legió de turistes i la legió de buscavides. A saber, venedors de sucs, xiclets, cafè de termo, begudes, enllustrador, escrivans, pidolaires…

Venedors de minuts a mòbils. Compren paquets promocionals i venen els minuts pel carrer. Normalment els colombians només lloevan el mòbil per rebre les trucades, i criden des d'aquests llocs

PLATJA BLANCA

Dubtem molt sobre si anar o no anar, ens semblava que anava a ser una turistada. I al final vam decidir que sí, a males ens hem fet una passejada en vaixell.

Amos Palla !!! I per cert, o ens posem tots de clar o ens posem tots de fosc, això no pot ser!

Alejandro, àlies “La bomba sexual”, en una aproximació obliqua ràpidament
entaular contacte amb dues noies anomenades dues
Alejandra.

Maroma de vaixell tirant menys que un pèl de figa.

Pues no nos defraudó, resulta ser tan turistada com temíem. Vam en un vaixell ple a vessar de turistes, arribi i el de la platja que amb prou feines venes de la sorra, així que havia Gent..

Si Hubie va tractar cadascuna implementació de la Hubie tovallola estat impossible. Més que una platja semblava carrer a Columbus Rebaixes.

DELS manglars filtre

En el quart dia nostre vam anar la Broquet, Vam donar i en un passeig en góndola a través dels manglars.

! Vagi merdes! Tant el romanç Mai PA!

Comentari per Chimo: a la barca sobrava jo per deixar a la parella en un passeig romàntic. Després del passeig es van posar crema mútuament.

Josan: Mentida porca!!!

Alex: Ja us explicaré en privat el que hi ha entre Josan i Ximo i perquè la seva amistat dura des del servei militar. Que sol i heterosexual em sento en aquest viatge.

El nostre gondoler era un homenàs de color, (color negre) amb el suggerent nom de Diògenes. Un vilatà sobri i fet a la seva terra.

Crec que al final Chimo li va demanar el telèfon, però no estic molt segur.

Per cert, pel que ens conta Diògenes, els manglars són arbres amb arrels aèries que van de dalt a baix i formen un hàbitat propi, así como túneles del amor y similares.

I a l'altre costat del manglar Platja Paradís i cerveseta al capvespre… No anava a ser tot patir!

PARC NATURAL DE Tayrona

Per arribar al càmping vam haver de caminar com una hora per la selva, les carreteres no arriben més a prop. Aquí pot aparèixer qualsevol animal, gripaus com pilotes de tennis, aranyes XXL, caimans…


De seguida vam fer amistat amb Joseline, Alonso i Bàrbara, tres xilens, simpatiquíssim ell i guapíssimes elles a més. Amb ells, y con la singapureña Mariana estuvimos todo el tiempo.

El lugar es una maravilla, passem quatre dies dormint en hamaques sobre la sorra. Tanto nos gustó que casi ni nos importó el que acabáramos todos medio intoxicados y diarreicos.

SANTA MARTA




Encara que tot just vam estar un dia vagarejant, ens va agradar Santa Marta

Parc dels enamorats. Aiii…

L'últim crit en música. Aquí pots trobar qualsevol hit parade.

I a una altra cosa, papallona. Ens Bucaramanga.

BUCARAMANGA. Couchsurfing.

El couchsurfing és un gran invent. Es una red social mundial en la que contactamos todos los que ofrecemos a los visitantes alojamiento gratuito en nuestra casa o al menos nos ofrecemos para enseñar la ciudad o tomar algo. El mes pasado alojé en mi casa a Beth, una xinesa de Hong Kong, l'experiència va ser molt bona. Ara, a Colòmbia estem quedant cada dia amb couchsurfers que ens porten d'excursió oa ballar salsa.

Fins al moment hem quedat amb 6 couchsurfers, que al seu torn ens han presentat als seus amics. En part funciona com una cadena de favors, molts d'ells estan molt agraïts pel tracte que van rebre per qui els van acollir en els seus viatges. Nosaltres estem encantats amb tots ells. Han estat espectaculars!

La primera que ens va oferir casa a dormir i ens va portar de gresca va ser la guapa i joveníssima Natalia…

BUCARAMANGA, SALSA


La següent couchsurfer a oferir-se a treure'ns de festa va ser Diana, que ens va presentar als seus amics Ricardo, Laura i Silvia.

La nit colombiana ens va confondre.

Chimo intimando con Diana

Aquesta hora en què totes les noies són guapes

Ara sí! tots conjuntats.

Barichara

Anant a Barichara, a Alejandro li va sortir una cara de Velmez a l'autobus Això unit als estranys estigmes que li han sortit per tot el cos, (ell diu que és psoriasi, però no li creiem) ens fa pensar que és algun tipus de profeta, o Elegit…

Barichara, preciós poble colonial.

Cartell en una casa hetero. Si fos una casa de homosexuals posaria “el teu cul és meu cul”

Des Barichara ens vam anar caminant fins Guane, dues horetes amb bones vistes.

Refrigeri a Guane

I a una altra cosa, papallona. Ens Medellín!

MEDELLIN


La que va ser ciutat més perillosa de sudamérica i base del major cartell de tràfic de drogues ens va semblar lletja i atrotinada. Destaca en el seu centre la plaça de Botero, plena de les seves deformes estàtues.

Afegir llegenda

En aquest viatge hem tocat culs i pits.

Només després de creuar la ciutat amb el telefèric, recorrer sus barrios y vivir su noche entendimos su gran encanto.

A Colòmbia la gent es classifica a efectes fiscals en estrats, que van del zero, els més pobres, al seis los más ricos. Aquest barri era de nivell 1 segons ens van explicar, i estava en un pendent de fins 45 graus. No està malament, per trencar el gel amb una xavala sempre li pots preguntar: “I tu de què estrat ets???”

equivaldria a preguntar a un noia que acabes de conèixer a Espanya: “Quin és el teu tipus marginal en la renda?”

Doncs em va encantar Medellín.

Medellín s'estén per diverses muntanyes.

Com no recordar el nostre amic l'Europeu?

Manizales, ADOPCIÓ DE MAURO

I de Medellín ens vam anar a Manizales, la ciutat que més ens ha agradat de Colòmbia i en la que més dies ens hem quedat.
En l'autobus a Manizales conèixer a Mauro, a l'esquerra, un argentí jovenet que s'havia quedat sol viatjant per Sud-amèrica. Tots els del seu grup havien tornat ja, i d'alguna manera ens va inspirar tendresa, com un gatet sota la pluja, tan innocent… pobret, ens va tocar la fibra i li adoptem…

Pobret??? Menudo cabrón!!!

Ja a la primera nit va mostrar més que maneres; no es molt bé com es enrrolló amb Alejandra, la moreneta que s'asseia a la taula del costat al costat de la seva tia…

Mauro en acció.

A la tarda següent Mauro, sempre insatisfet, se les va apanyar per conèixer a aquestes dues vianants. A la nit ja s'havia enrotllat amb Diana.

Chimo està entre Lorena i Diana, per si no us havíeu adonat.

Monument als colonitzadors

Amb Lorena, una noia encantadora.

Manizales. PRESA REGGAETON !!!


El reggaeton, tal com hem pogut veure, consisteix a practicar tot el Kamasutra però amb roba i música. No utilitzen preservatiu, però haurien. La lletra de la música sol ser simplona i suggerent, del tipus ” tota la nit fent l'amor” o ” presa i presa, dóna'm més…”


La manera más habitual de bailarla para el tío es meter la pierna entre las de ella hasta que se quede encajada, agafant amb una mà del cul, con la otra haciendo círculos en el aire, i donant meneos uniformes a la pelvis.
Això sí , si després d'una nit ballant reggaeton un noi i una noia s'anessin a una habitació d'hotel, da por seguro que será para hablar y conocerse mejor, no tindran ganes per més.

Pero aunque parezca mentira también pusieron alguna con letra del tipo: ” Jesucrist, Jesucrist, ens vas salvar morint a la creu…, ho juro!, ia més ho cantaven mentre ballaven amb les seves churris! aunque era más bien salsa que reggaeton.


Pues a bailar reggaeton nos fuimos con nuestros compañeros de habitación, Tesa de Londres, Michele i Joel de Dublín, amb Diana i Lorena,

Joel, Lorena, Josan, Alejandro, Mauro, Chimo. A baix Michele, Tesa i Diana. Falta Mariana, couchsurfer que va treure la foto.

Mauro pol tota Amèrica del Sud. Ens la va a deixar perduda!

Ens devia asseure malament la beguda.

Joel acostant la ceba. Lorena em preguntava: “Què significa kiss em?”

VISITA A UNA HISENDA CAFETERA a Manizales

En la nostra visita als cafetars descobrim dues coses. Una, que el cafè ve d'un arbust, que en cru s'assembla una mica al cacau, que el seleccionen amb molta cura per després torrar i moldre… anem, que no surten les càpsules de Nespresso directament de l'arbre.

Així llueix el cafè a la planta

I l'altra em va suposar la decepció més gran després del dels reis mags:

JUAN VALDES… …NO EXISTEIX !!! Resulta que és un actor que cada
cert temps canvien per un altre, mitjançant uns càstings acollonants. Fins al moment ja ha hagut tres diferents.
O sigui, alguna cosa així com 007 però amb la seva mula en lloc de ties bones. Aquí tenim als dos últims Juanes Valdés:

Si hagués aparegut Juan Valdés li hauríem hagut d'amagar la mula perquè Mauro no la muntés…

De tornada a Manizales deixem a Mauro pol per aquí i quedem amb Laura, guapíssima couchsurfer que ens va convidar a casa a la muntanya.

De què estrat serà aquesta casa?

Amb Laura, a Manizales.

Pablo Neruda va dir de Manizales que era una fàbrica de capvespres.

PUJADA AL VOLCÀ NEVAT DE L'RUIZ, FINS ALS 4.800 METRES

Hem passat dos dies entre els 4.050 i els 4.800 metres d'altitud, amb un fred que fot el bast. En anar amb motxilles no portàvem massa equip i hem anat amb gairebé tota la roba que teníem, d'estiu, posada a la vegada.
Aquí van les fotos:

Planta anomenada Matalàs d'aigua

El pic de Nevado Isabel

Al segon dia vam sortir de senderisme amb totes les inconveniències del mal d'alçada. Mal de cap, asfíxia cada pocs metres, fred de collons…

Luis Fernando, mostro guia.

ULTIMA PARADA: CALI

Vista de Cali des del mirador de Sant Antoni.

Tu ets el que el teu gos fastigós deixa aquí!

El nostre hostel amb el seu pati interior

A Cali ens hem tornat a ajuntar, encara fugaçment,amb el nostre giggoló favorit, Mauro, que està molt ocupat…
Claudia, couchsurfer molt emprenedora, ens va ensenyar alguns secrets de Cali. Però clar, no els podem comptar.

Després ens acomiadem de Mauro, que marxa a Equador, a escampar per allà la seva llavor suposo. Una abraçada i molta sort entusiasme viatge, esperem tornar a veure'ns aviat!

Aquests colombians no paren de ballar. Ball al carrer per a petits i grans.

CALI, ULTIMA NIT DE SALSA


Que bo conèixer a Karen, couchsurfera, i a Jeimy, Elizabeth, Nataly, i companyia !!! Ens van portar a la discoteca TIN TIN DEO l'aniversari de Violeta.
Amb unes noies encantadores i tan Bailongas, dues ampolles de rom i la salsa caleña, la nit ens va tornar a confondre…

Amb Elizabeth, Jeimy i Karen.

AGRAÏMENTS

Gràcies als nostres nous amics xilens, Alonso, Barbara i Josselyne, pels bons dies passats a Tayrona; a Natalia ia la seva mare per portar-nos de excursions; a Ricardo, Laura i Silvia per tan bona gresca a Bucaramanga, i a Diana més per presentárnoslos.

A Gina per ensenyar Medellín, Imperi per seus massatges, a Leila per bonica, a Mariana per treure'ns per Manizales, a Laura a la tarda que vam passar amb ella, a Allunya

per la seva valentia, a Diana per ser tan majeta i per una nit de reggaetoneo, a Lorena perquè si tu haguessis volgut

jo m'hagués dejao.

A la Clàudia per tot i per presentar-nos a Luisa, a Luisa pel que va poder ser i no va ser, a Jeimy per

ensenyar “la Jeimy”, que és el nom que vam posar a la tornada salsera que ens va ensenyar, a Violeta per acollir-nos en la seva

festa d'aniversari, a Elizabeth ia Nataly per deixar-se veure ballant salsa amb nosaltres.

Molt especial agraïment a

Karen, per ser tan bona persona com a ballarina, i a Mauro, per almenys a nosaltres 3 haver-nos respectat sexualment.

 

Fins aviat !!!