 |
| Paceña, cervesa local servida en llaunes de 250 litres. |
Dono un petit salt en el temps per ensenyar-vos el que fins al moment em sembla el més bonic de Amèrica del Sud. La zona d'Uyuni. Va fer una crida a tots Hisenda am I altiplà bolivià està demostrant una gran aventura. Després de separar d'Alejandro i Isabelle a Buenos Aires anava molt conscienciat per estar més sol del que probablement voldria. Però per algun estrany motiu a Bolívia tot flueix molt ràpid; sense proposar-. La vida ve densa, vas solapant una per una aventures amb gents locals i viatgeres que vas coneixent. Els dies se senten molt intensos en terres inques! Però això ho explicaré en una altra entrada. Durant tres dies i dues nits hem fet una excursió per les salines i zona d'Uyuni. És una àrea extensíssima i despoblada a una altitud d'entre 4.000 i 5.000 m. Tot just hi ha dos o tres llogarets de miners a tota la zona. Amb raó tots els viatgers recomanen aquesta visita, la naturalesa en aquest lloc és capritxosa i consentida com en poques ocasions.
 |
| Anàvem dos cotxes. Al meu ens ajuntem els alemanys juliol, Julian, David i en Marc, el canadenc Norman, el conductor Faustino i jo. No us porteu a engany, tant homenàs pujat a la carrossa no tenia res a veure amb la caravana de l'Orgull Gai. |
 |
| Les salines són restes d'un antic mar i formen una enorme extensió de desert de sal. Quan hi ha aigua forma reflexos com si fos un mirall. |
 |
| Vicunyes salvatges |
|
 |
| Aldea minera fantasma amb el seu camp de futbol a 4500 m. Allà vam jugar un partit ALEMANYA-RESTA DEL MÓN (bàsicament Israel), on es van veure trepidants carreres de 10 metres |
 |
| En aquesta entrada m'ha donat per saltar… |
|
 |
| A l'altre cotxe: David i Marlene de França, Vasile de Romania i els israelians Abri, Abigail i David. Vaig intentar canviar un parell d'alemanys per una noia, però no van voler. |
 |
| Descans en el camí. M'encanta com queden les fotos panoràmiques. |
 |
| Douce Marlenne |
 |
| Prop de el desert de Dalí, realment semblava estar dins d'un quadre seu. |
 |
| Geyser, un de tants per la zona. |
 |
| Quina és la millor manera d'acabar el viatge? Un banyet a les 6 del matí amb un fred de morir-se a les molt calents aigües termals que hi ha a 4.900 m. |
La visita d'avui : 687
Visita Ahir : 81
Visita total : 532886
Qui està en línia : 239
3 comments
Anonymous
6 March, 2013 a 19:53 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Impressionant veritat Josan, per mi va ser un dels llocs més fascinants que he conegut.
Escolta segur que amb tant homenot alemany no et va donar a la nit algun arravatament gai……?
Espero segueixis bé, per on camines? Jo he lelgado avui a Curitiba.
Keep in touch
Unknown
7 March, 2013 a 6:06 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Que bonic, que humà… que enveja la mia de veure't per aquests mons de Buddha !
No se t'acudeixi tornar a Espanya abans del 2015 ! Vas a ser l'únic amb somriure d'orella a orella !
jose
Anonymous
8 March, 2013 a 21:24 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
…increïbles les fotos i apassionants teus relats! Donen ganes de teletransportar !! Això és viure la vida amb intensitat i la resta tonteries…insisteixo en l'enveja que em dones! Ets un valent!!
Besotes,
Inma ( BK )