_%5B640x480%5D.JPG)
Molt acompanyat a Laos.
La necessitat d'estar acompanyat quan aquestes només com l'un.
I la necessitat d'estar sol quan és molt difícil deixar d'estar acompanyat.
No com de les dues forces és més poderosa, però les dues poden arribar a ser tremendes. I no deixa de ser una nosa que el que un dia rebutges l'altre el vagis buscant.
La soledat, que fotuda, els meus temors previs eren tots certs. Es pot fer molt dur viatjar d'un lloc a un altre si ningú t'espera en cap lloc, si res has de fer amb ningú alla on arribes. El dificil no era conèixer gent. És molt més complex que això. Ha de ser algú que et resulti interessant, que t'aporti alguna cosa o que pugui entendre't. A vegades coneixia a molta gent amb la que es repetia una mena de guió:
Where are you from? What,s your name? where are you going next? i tal i tal, sense que arribés a sentir-me acompanyat.
El cas és que per ser feliç, no cal ser ni ric ni guapo, però si que és necessari tenir una vida social satisfactòria..JPG)
Autofoto a San Francisco.
Bé, doncs la “ITIS” es tan fuerte como la soledad. Que què és la ITIS? Us explico. Si vas viatjant, posem, amb el teu estimat amic PEPE dues setmanes, i si no tens la visió per marcar teus descansos hàbilment és gairebé segur que acabaràs tenint “PEPITIS”. I potser sigui recíproc. És com una desgast de la resistència mutu, i també una necessitat d'intimitat constantment insatisfeta.
Fa molt vaig sentir a la ràdio que la gent es casava perquè pensava que així ja no tindria la sensació d'estar sol. No se si tindrà molt o poc de cert, però del que estic convençut és que la “ITIS” és freqüent motiu en els divorcis.
Fa algun temps, un estimat lector d'aquest bloc m'explicava els motius del seu divorci:
” Imagina't, tu i jo vivim junts. El teu avui em deixes aquest got aquí. A mi, la veritat, em molesta una mica, però com és una ximpleria i em vull portar bé amb tu no et dic res. Al dia següent ho tornes a deixar aquí, i segueixo sense dir-te res. I a l'altre. I a l'altre…
Aquí que en el dia 40, jo ja estic fins als ous de la teva got, i a més de mala llet. I exploto, fora van gripaus i colobres. I resulta que no m'havia adonat, però tu estaves cabreandote també perquè jo deixava el plat sobre la taula. I tampoc em vas dir res. Fins avui, que saltes amb tota la teva mala llet acumulada. I tenim una discussió brutal.
I és clar, la gent dirà: Quina parella! Mai se'ls va sentir discutir fins que es van divorciar!”
La visita d'avui : 218
Visita Ahir : 444
Visita total : 502853
Qui està en línia : 23
1 comment
Cobi
14 September, 2008 a 19:18 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Consejo para lograr una buena convivencia: cuando descubres algo que te desagrada de la persona con la que convives, tienes que decidir si le comunicas tu desagrado en ese mismo momento, o callas para siempre sobre ese tema.
Una vez que esa cosa que te desagrada a pasado a formar parte de la convivencia, una vez que la has dejado pasar a tu casa, tienes que asumir que debías haberla echado antes y ahora ya es parte de tu relación. Un territorio perdido e irrecuperable.
Así de claro.