Rafa, segons el consolat a Beijing és l'únic espanyol resident a Mongòlia.
Gràcies a una amistat que tenim en comú vam tenir la sort de conèixer-, encara que jo ja portava anys sentint parlar de l'.
Aquesta treballant com a director d'obra per una empresa espanyola, i suposo que el país li donarà per enganxar totes les festes que vulgui i tot i així estalviar pràcticament tot el sou i les dietes.
La veritat és que fins que li coneixement em feia una mica de pena, tan lluny de València i tant de temps… Però molt aviat comencem a sentir enveja de l'. Per començar vam conèixer a “la Deessa”, la seva amiga. I després a les amigues de “la Deessa”. I després ens va portar de marxa per la ciutat.
La veritat és que fins que li coneixement em feia una mica de pena, tan lluny de València i tant de temps… Però molt aviat comencem a sentir enveja de l'. Per començar vam conèixer a “la Deessa”, la seva amiga. I després a les amigues de “la Deessa”. I després ens va portar de marxa per la ciutat.
És el rei de la ciutat, un paio d'allò més divertit.
Ens va descobrir un món nou, de garitos del mes curiós, postmoderns com el Metropolis, amb actuacions en directe com l'String i curiosíssims com el Marco Polo. El dissabte a la nit acabem un munt de gent dormint al seu apartament. Quina sort conèixer-te! gràcies per ensenyar-nos la Mongòlia prohibida!
1 comment
Belen
21 September, 2007 a 13:00 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
…Creía que ya eraís dos valencianos en Mongolia , pero no! ya os veo a los tres haciendo sonreir más y mejor a los niños de Laos..
¡ Que os vaya muy bien !
… y ya es viernes!!!!!!!(aunque sé que a vosotros os da igual )