Per si encara estiguéssim a temps vam decidir provar l'examen pràctic per “boina verda”. El parc natural de Torres del Paine té diversos recorreguts llargs a través de muntanyes amb formes d'allò més capritxoses. L'objectiu, recórrer en cinc dies la ruta coneguda com “la W” sense dependre de ningú. Per a això vam llogar una tenda de campanya, un fogonet de gas, estoretes, i comprem menjar adequat per a cinc dies.
En aquest punt em sento obligat a esmentar de nou a la naviliera Navimag, ens va patrocinar els esmorzars gràcies a les dotzenes de sobres i potets que vam agafar de Melmelada, mantega, sobres de sucre, de cafè…
Copio el diari de viatge:
Primer dia: Plantem la tenda en un càmping, és obligatori acampar a ells. A part d'uns banys mínims només aptes per a emergències, no hi ha cap altre servei. Anem, que és una manera de treure'ns diners. Caminem vuit hores però sense les motxilla. Dormim en sac i amb tota la roba que portem posada alhora. Per la meva part dos parells de mitjons, malles, pantalons, tres camisetes, dessuadora, jersei i caçadora. Així i jodidicos de fred. Espectacular el paisatge.
Segon dia: les motxilles pesen com ploms. És molt l'equip i el menjar que portem. Caminem 5 hores. Cal racionar el gas o no ens arribés a l'últim dia. Fantàstic el paisatge. S'ha acabat la xocolata! El millor és que es pot beure aigua fresqueta i rica de qualsevol dels rierols que creuem.
 |
| Torres del Paine, Isengard |
Tercer dia: Caminem 4 hores. S'esgoten les reserves de pa de motlle. La situació és tensa. Vam decidir comprar un càmping una barra de pa per VUIT EUROS I MEDI !!! Pel marisc ni preguntem. Dormim fora de zona permesa. Comencen a escassejar les provisions. 40 hores sense dutxar-nos.
 |
| Esmorzar de campanya |
 |
| Retrobament amb Daniel i Miki |
Quart dia: Ens dirigim a la glacera Peloé. Ens queda molt poc menjar. Jo no dic res, però aquests dos comencen a olorar.
 |
| Glacera Peloé |
Cinquè dia: El vent és impressionant, crec que és capaç d'aixecar-. Es trenca la nostra tenda de campanya, així com moltes altres. Acabem 35 persones dormint a la tenda de campanya del guàrdia forestal. No tenim espai per a tots, hem de pujar-nos uns sobre d'altres. Així, de mala manera, qual sardines dins la seva llauna, vam passar la nit amb uns vendavals terribles fora.
Al dia següent, exhausts vam tornar a Port Natale. En els últims quatre dies només vam poder dutxar-nos una vegada, i només ens quedaven coses soltes per menjar. Mai els meus nivells de tolerància a la incomoditat i la brutícia estar tan baixos!
Un cop a l'hostal de Port Natale, em vaig enganxar l'estirada 28 hores sense sortir de l'hostal. Que bo tenir un llit! I menjar d'un plat i no d'un got o cassola!
Però va valer la pena sens dubte l'experiència viscuda. I el parc de Torres del Paine, encara que sigui un sacaperras, és increïblement bonic.
Un cop a l'hostal de Port Natale, em vaig enganxar l'estirada 28 hores sense sortir de l'hostal. Que bo tenir un llit! I menjar d'un plat i no d'un got o cassola!
Però va valer la pena sens dubte l'experiència viscuda. I el parc de Torres del Paine, encara que sigui un sacaperras, és increïblement bonic.
La visita d'avui : 16
Visita Ahir : 62
Visita total : 533127
Qui està en línia : 0
6 comments
Anar al formulari de comentaris ↓
Nacho Rodrigo
2 February, 2013 a 8:59 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
A qui se li ocorre tenda de campanya!
Haver-vos fet un iglú, home!
Elveranomaslargo
2 February, 2013 a 13:13 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Jajaja, si. O haver-nos ficat en un “putiglú”
Jorge Peydro
2 February, 2013 a 15:05 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
joer cosí que enveja, quines fotos mes xules
Patri
3 February, 2013 a 22:49 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Josan, que bonic!!!
És al · lucinant, el temps, que per a tots mesura igual i el que li pot estendre a un Chapulin colorit solt per la Patagònia.
M'encanta tot!!!
Elveranomaslargo
4 February, 2013 a 1:53 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Jo també ho pensava. Sembla mentida que només porti un mes i que m'hagin passat tantes coses. Doncs prepara't, petita, que dins de res comences teves aventures!
Miazuldemar
5 February, 2013 a 17:27 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Però com se't passa anar a aquí amb texans? Jaja. Tros de paisatge. Em va encantar. Les penúries es compensen amb haver viscut una experiència única. Dins de res se't oblidarà que ho vas passar malament en certs moments i et quedaràs amb la bellesa del paisatge i l'orgull de l'aventura viscuda.
A l'espera de més post viatgers!
Mamen.