PATAGONIA II. CREUER LOW COST I SUPERVIVÈNCIA A LA MUNTANYA.

Segueixo amb dues històries que no tenen res a veure l'una amb l'altra. La primera de plaer, bona vida i gaudi. Quatre dies en vaixell cap al sud, a través de canals i fiords, entre illots i glaceres.

La segona història, per contra, parla de “sufrires” i “padeceres”; de tensió, d'incomoditat i gairebé de fam. Cinc dies de supervivència pel parc natural de les Torres del Paine.

Si en la primera història vam guanyar un parell de quilos, diria que juntament amb un altre parell els vam perdre en la segona

VACANCES AL MAR. CREUER FINS PORT NATALS.

Amb Daniel, cubà-holandès molt golf

Amb la companyia Navimag, i durant quatre dies, hem baixat des de Port Montt fins a Puerto Natales, ja gairebé a l'extrem sud del continent. Per un preu de 320 euros al canvi, en nostre “Love boat” particular teníem pensió completa en autoservei, algunes activitats com la projecció de pel · lícules i fins i tot una mica d'animacions i festes, tipus partida de bingo.

Pel que fa al passatge, érem una mescla multicolor però amb certa preponderància de motxillers rodamón. la vida al vaixell transcorria molt agradable, sense més preocupació que entretenir fins que ens “fessin fora” de menjar de nou.

Nosaltres dormíem en lliteres adossades als passadissos i disposant d'un armari amb clau cada un. Era el bitllet més barat, però per a res valia la pena gastar mes diners, ja que només corrent la cortina tenies gairebé tanta intimitat com en una cabina. O almenys això creien els meus companys…

En definitiva, podríem dir que és un creuer “low cost”, alguna cosa així com una barreja entre creuer Pullmantur i alberg del camí de Sant Jaume.

Vista de 360o de la coberta

El major atractiu del viatge eren els impressionants paisatges. La ruta que vam seguir va marxar gairebé sempre a través de canals i fiords. Cada vegada l'entorn era mes antàrtic, i així vam poder veure pingüins i llops de mar.

D'altra banda té certa fascinació, almenys per a mi, la sensació d'estar cada vegada més al sud del que mai s'hagués estat. El cel nocturn, diferent al de l'hemisferi nord, ens ho recordava cada nit amb constel · lacions diferents. Aquí estava la famosa “creu del sud” i “el centaure”.

Els drets d'aquesta foto són d' Isabelle

El cap de forns és, potser, el pas marítim més temut del món pels seus forts vents i marees. Diuen que Magallanes va tenir molta “chorra” a passar a la primera, i això que va perdre 2 de les seves 5 vaixells en l'intent. Dels primers 17 vaixells que ho van intentar només 8 ho van aconseguir.

Per aquest motiu els topònims del lloc et fan creure que en realitat et trobes mirant al mapa de Mordor: Terra de Foc, Última Esperança, Port Fam, Illa Desolació..

Potser el nom de PATAGÒNIA el tragués algun mariner arran del que passarien aquí, PUTA AGONIA.

Els temps han canviat, ara podem navegar-sense jugar-nos la vida. I els paisatges, acord sents que t'acostes a la fi del món, són cada vegada més impressionants…

Aquí vaig guanyar el dret de cuixa sobre les properes núvies que tingui Alejandro.

La japonesa Miki

La benjamina del vaixell. Lola.

Els calçotets més famosos del vaixell. Els de Daniel.

Els viatgers.