La costa de Montenegro i en concret Budva em va horroritzar. Platja de pedres a la que no tindries espai ni per desplegar la tovallola, tot ple fins a la fi de gandules de pagament, a rebentar de gent ia vessar de garitos que competeixen uns amb altres a veure qui posa la “música moderna” més alta.
A qui li podria agradar un lloc així, ple de turistes russos…. ah, per, i russes…. ja caic …
Festes d'escuma cada quatre bars i música eixordadora Sort que al hostel s'estava tranquil. Què macos els nostres amics israelians! Y yo que les tenía tirria! Què dolents són els prejudicis!
A baix els nostres companys de hostel sevillans, Sèrbia i els kosovars
El Europeu es va integrar molt en la cultura eslava. No puc explicar fins a quin punt, ho sento. Se lo prometí.
També jo d'aquella fontana vaig beure!. Més la meva era de pedra! Després d'un breu pas per Dubrovnik vam pujar a un ferri per l'Adriàtic fins Rijeka, Eslovènia.
El ferri era un híbrid entre creuer i pastera; una ruta turística pel adriàtic però comprada als xinesos. Això si, les vistes espectaculars. Viatjar en vaixell és una opció molt agradable. Per què estaria tan content? I a Rijeka de nou festa amb els companys del hostel. Gaston, Dionis-tres poloneses
D'aquí a la romàntica Venècia amb l'Europeu. Tot el dia passejant de dalt a baix.
La veritat, hagués preferit anar amb una noia maca, agafar de la mà, recórrer la ciutat en góndola, xiuxiuejar a cau d'orella el bonica que és, besar sota el pont dels sospirs; i tot això per després… pegarle un buen polvo! Doncs clar! Com tots!
Abajo la piazza San Marco, que sempre està en obres. Potser sigui la plaça més cara del món. Els capuccinos et surten entre 9 i 13 euros I amb aquesta foto sobre el “Pont dels sospirs” em despullo. Per no aixecar rumors deixem metre i mig de separació, que després la gent és molt dolenta…
3 comments
Elu García ANTOLIN
20 October, 2013 a 18:40 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Por fin sabemos algo del viaje de este verano de nuestros amigos, pues no parece que se lo pasaran mal por lo que se ve, están acostumbrados a posar en las fotos y siempre salen sonrientes. Un buen reportaje Josan.
sergio
22 October, 2013 a 20:37 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Huyhuhuyyyyyyy……..que hay tema¡¡¡.
Muy chulo el viaje, se vé que a lo habéis pasado genial.
Ya me tocará amigo Josuan, en breve estaré dando la vuelta al mundo con mis dividendos. Cada día queda un día menos.
Qué envidia¡¡¡, pero sana.
Elveranomaslargo
23 October, 2013 a 0:35 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
Si, tuve momentos de tensión, la heterosexualidad de mi amigo no me parecía muy sólida, pero al final se reprimió.
Ya verás como si, dentro de menos de lo que te imaginas y con el camino tan claro que llevas lo conseguirás. Ya te dije, cada vez va más rápido.
Un abrazo desde la isla de Jeju, que me está encantando.