El Transsiberià. HISTÒRIES DE RÚSSIA

Funcionaris de Nou tràiler són omnipresents. Hi ha sempre paperet que validen o cuсar. Pel que conec solen ser dones sergent amb una mala hòstia que tira per a enrere. Però el sorprenent és que la dona que ens controlo el passaport a l'entrada…. Fotre, crec que és la mateixa que després era a la duana! I la mateixa a la foto, que és la que atendia a la finestreta on intentem comprar el bitllet de tren de Moscou a Yekaterinburg…Alli ens vam ser els quatre de la comunitat, i després d'una cua de mitja hora en què acabes barallant amb tots, doncs tot val en les cues a Rússia i just quan ens tocava a nosaltres ens va dir NIET Ruski PARRUSKI ! o alguna cosa així, turó la persianilla i pel que sembla es va anar a menjar.

Comments on this Flogup (1/25):

2007 @ 21/08/2007 at 16:50 wrote:Hola Josan !Ara al Transsiberià i nosaltres a peu en el camí. Tъ si que sabes.La imatge que tenim del Transiberià és la del cinema clбsico: un tren antic creuant grans extensions cobertes de nieve.Cuentanos el que els teus ulls veuen atravйs de la ventana.Ahora per aquн plou, esperem que els peus ens aguantin tota la travesнa.Saludos a Paco-Hei …seguirem les teves huellas.Besos Santiagueros. Belen i Sandra


AL METRO DE MOSCOU

Als voltants del Kremlin ens podem trobar (i fins i tot fotografiar si disposes de prou diners) amb personatges tan il · lustres com Lenin , Leonidas Breznev, Joseph Stalin de l'mismisimo Vladímir Putin.

NEGOCIACIONS DE Alt Nivell

Putin FA hores extres al Acabar amb suspensió Obligacions exemple ministre d', Negocia dur i seus Drets d'Imatge. Al final, no HAVER D'que Manera de Baixar 300 rubles, UNS 9 euros, Per Una se fotos amb Nosaltres. A la fotos les Converses diplomàtiques.

RÚSSIA. L'Catedral de Sant Basili

Acolorida La Catedral de Sant Basili, una presa Plaça Roja de Moscou.

Gespa ANTONIADILLA

Aquest és el què ens vam grupet Per L'aventura Transiberiana. Jose Antonio, Antonio Jose, Esther i Jose Antonio. Falta a la foto d'Alberto, amb qui ens vam reunir a Itkursk.

A Antonio Jose, “To” M'ho pus als nassos sense parar veneçolà Que si OCUPA de ESCRIURE ELS Guions del visual. És del Mateix Que escriu els Guions dels culebrons de sobretaula i per Els vespres escriu ELS Guions del visual el Menys del meu. La Primera Vegada Que em va posar a Internet Cercar una alga del Siberian seguida em va aparèixer de distància de Lonely Planet des Que estàvem do Anunci:

Busco gent per fer el transsiberià començant sobre el 10 d'agost (just la data que jo volia!) email unvaleciano @ nosequè (increïble!) Un tio trempat i divertit com pocs, viatger adobat ha aprofitat una de les seves ultimes bales per viatjar abans que li tallin la cua…

De Jose Antonio, ja us parli, el de la taronja, color aquest que el persegueix. Un Leonardo da Vinci del nostre segle, del ja us parli en: http://www.flogup.com/epr/238287només us anyadire que és un mag dels de fer desaparèixer cartes i treure conills del barret de copa, que aconsegueix que el nostre vago sigui l'atracció de tots els ninyos del tren, i que és duenyo d'un osset viatger al qual va a fer fotografies en tots els llocs famosos del món.

I d'Ester, bo, com dir-ho. El nostre objectiu va ser trobar-li un Ruski mus (marit rus), i així la vam anar oferint com possible candidat trobem, però al final sembla que l'amor, sempre capritxós, no va sorgir… Gràcies a aquesta encantadora i guapa mossa el viatge ha estat molt més divertit, Amb qui ens haguéssim ficat durant tan llargs trajectes? Un petó bombon!Amb Alberto just compartim 2 o 3 dies. El mas assabentat entre nosaltres, parlava rus i gràcies a aquesta extranya habilitat vam ser capaços entre altres coses de saber que demanàvem als restaurantes.Chicos, m'ho he passat molt bé amb tots vosaltres!

RÚSSIA. ITKURSK, LA CIUTAT DE LES TIAS BONES

L'única explicació pot venir de la següent anècdota. Pel que ens explica Elena,quan demanen un visat i es fan passaport, les noies trien les fotos a les que mes lletges surtin. Segons diu aixi tenen mes possibilitats que l'hi concedeixin doncs a les guapes els veuen més perill que es casin i no tornin.

Dóna ganes de quedar-se a viure aquí. Però això ho dic a l'agost, al gener i als 40 graus sota zero que arriben aquí crec que canviaria d'idea.

El Transsiberià

En Itkursk, Sibèria profunda. Crec que si es tirés un dard en un mapamundi i caigués en terra ho faria aquí. A l'hivern arriben als 40 graus sota zero.

Comments on this Flogup (1/25):

LiliMarleen @ 01/09/2007 at 21:29 wrote:Hola guapo, ja veig que t'ho passes molt bé, però com sempre sembles obsessionat pel del mal temps, ja hauries de saber que tot té un aspecte positiu, tambiçen temperatures molt baixes… Estic a La Corunya, SOLA, ja saps que decisió he pres llavors…Un petó!


MÉS SOBRE EL Transsiberià

Mes fotos del transsiberià. En total, el trajecte des Moscou a Beijing ens ha portat unes 160 hores i ens ha costat uns 450 euros.

Hem parat 4 dies a Moscou, un a Iekaterinburg, 5 en Itkursk inclosos dos al llac Baikal, i 10 a Ulan Bator, incloent altres dos en un campament de gers (botigues dels nòmades). Jo em quedés 5 dies a Pequín per acabar el trajecte.

El dia 5, i de nou en tren em vaig cap a Laos, i el viatge em portés dos dies almenys.

Encara que sembli que no ho vas a aconseguir mai, hem demostrat que anant cap a l'est arriba un moment en què s'acaben les estepes, els boscos i planes. I la sensació d'haver-ho travessat m'encanta. A la nit em treia el cap per la finestra oberta i endevinava els paisatges buits de persones; i pel dia ahi seguien desfilant.

Malgrat el que deien, el viatge no se'ns ha fet dur en cap moment, fins i tot després de 58 hores de tren a la qual arribavem ens donava més pena que una altra cosa per la gent que haviem conegut i per la vida tan agradable que es munta en els vagons. Aquestes de charreta al teu vagó, llegeixes una estona, et vas al vagó restaurant, coneixes nova gent, acabes en el suport bevent vodka, i així van passant les hores.

De tant en tant el tren per,en ocasions per mitja hora, i és el moment de baixar l'andana i fer la compra als diversos venedors que van alli. Són moltes les persones que hem conegut al tren. Els nens anaven bojos amb Jose Antonio, que ens feia els seus trucs de màgia.

En una ocasió vam arribar a ser fins 13 espanyols en un tren, i es notava. Però vam fer molta amistat amb un grup d'estudiants que vivian en el “Party coupe” (compartiment de la festa), entre ells “el Truita”, a la foto amb mi, un catxondo mental del mes efeminat.

Pel que fa a les parades que hem fet, excepte en la de Moscou sempre hem tingut qui ens passegi per la ciutat. En Yekaterimburg conèixer a les hospitalàries Katrina i Lisa; en Itkursk ens desallotjament Lena, l'Hospitality Club del qual parlarem més endavant. A Ulan Bator vam tenir la sort de quedar amb Rafa, l'únic espanyol i valencià resident a Mongòlia. I a Beijing, avui espere quedar amb Olga, la noia del diari de Pekin. Tots es mereixen capítol a part.

(1/25):

florent @ 02/09/2007 at 21:40 wrote:hello Antiono, it 's Florent el camí de santiago.How are you doinf ? seems that you'r back is fine finally and you travelled again it 's great…Virginie and I we have finished ell camí 2 weeks ago after 2000 Km by feet a wonderful experience….hope your are fine. see youour email : florentvirginie@gmail.com

“HOSPITALITY CLUB”

El “Hospitality Club” és el millor invent de l'home després de la roda i el rentaplats.

Consisteix en un web en què tu et pots oferir per ensenyar la teva ciutat, portar de marxa i si vols allotjar a viatgers que ho sol · licitin.

En http://www.hospitalityclub.org/ acabes tenint una mena de llibre de visites, on els teus allotjats parlen de com s'ho han passat. Així mateix tu pots triar entre un ventall de possibles guies i hospitalers quan vas a qualsevol ciutat de l'enorme pedra rodona.

Això fa tot molt més fàcil.En Itkursk ens allotjo Lena, que ens va venir a recollir a l'estació. Així vam acabar a casa els quatre ficats, doncs Albert no es va quedar, dormint en matalassos a terra.

Lena parla espanyol, és una enamorada d'Argentina i la seva hobbie són els balls de saló, sobretot i per descomptat el tango argentí.

El seu altre hobbie és portar viatgers a casa, li paguem tot, els àpats, el finde per ahi i…, entre nosaltres per mi que es tira a no pocs dels molts que per aqui passen. Tampoc cal ser Rappel per endevinar.

Lena ens organitzava totes les visites. L'únic problema que teniem amb ella és que semblava una sergenta de l'exèrcit. Li faltava fer-nos formar als matins. Un, 02:00, 01:00, 02:00 !!! Me la imagino marcant el ritme als allotjats amb els que mes intimi. I puntuandoles al final !!!

LA VIDA ÉS DURA A RÚSSIA

Els preus són cars, perfectament comparables als d'Espanya en moltes coses, com el menjar, la fruita… Els salaris són molt baixos la majoria. És gairebé impossible viure d'una pensió.

La gent s'apanya perquè solen tenir “datxes” o casetes rurals velles en què cultiven alguna huertecita i amb això van passant.
La burocràcia si pretens fer qualsevol cosa és asfixiant. Les temperatures a l'hivern són inconcebibles per a mi, doncs mai m'he acostat si més no a temperatures que aquí són habituals a l'hivern, com 30 graus sota zero.

I la política, ja veieu el cartell, això és igual a tot arreu.

Les coses aixi, no és d'estranyar que hi hagi tantíssim alcoholisme tant aquí com a Mongòlia. A més la violència domèstica és molt habitual aquí, pel que sembla els donen unes zurras impressionants. La vida és dura a Rússia.

MÉS FOTOS DEL GRUP

Aprofito per a fins comercials aquest espai. Ester segueix en venda! No li vam aconseguir comprador en tota Rússia, però pots quedartela per quatre rubles! Un petó guapetona, suposo que em llegiràs des de la gestoria. No, no ho vas somiar; vam estar per Rússia!

RÚSSIA. L'Hotel El Llac Baikal

Aqui hi ha el 20% de tota l'aigua dolça del planeta. Majestuoses envoltats de muntanyes i es perden en la despoblada de Sibèria. És una meravella, Es pot nedar i beure alhora.

Aquí vam passar una agradable Finde del mes To, Ester, Lena i jo.

Entre altres coses,, la construcció per fer una “Banyan”, espècies de sauna Russa.