CRITICA LA SOCIETAT DELS EUA.

Crec que he estat en els quatre llocs mes atípics dels EUA. Potser els més bonics i en què la gent és menys curta de mires. Més, he tingut la gran sort de conèixer a persones de l'elit intel · lectual a Berkeley, la qual cosa no és certament representatiu.

En base al que m'ha interessat el tema, el que he llegit, el que he vist i el que he conversat amb uns i amb altres vaig a dir-vos el que penso dels EUA.

Primer de tot dir que hi ha com dos països als EUA; a les costes i pel nord la gent sol ser més progressista i oberta de ment; mentre que cap al sud i l'interior es troba el que jo anomeno el "MARLBORO COUNTRY", que ve a ser el feu inexpugnable del partit republicà, la terra dels Cowboys.

És una societat CONSUMISTA on les hagi, no crec que hi hagi país amb més autoconvenciment el grans que són les necessitats materials a cobrir per assolir la felicitat.
Fins a tal punt s'arriba, que els EUA lideren les estadístiques sobre préstecs al consum. Avui mateix he llegit que la taxa d'estalvi és de zero. És a dir, que ni als del pais mes ric del món els arriba el sou per comprar tot el que necessiten. I és que un nord-americà necessita molt més que els altres, 200 m2 és una casa diminuta, en cap país es consumeix tanta electricitat per càpita com aquí, cal tenir la ultima pantalla de plasma, millor cotxe que el veí, cal estar a l'última.

El que més m'ha horroritzat és la tremenda quantitat de Homeless que es veuen. Les voreres tenen vida pròpia, milers de sense sostre habiten en cada ciutat i són de totes les races (encara que amb predomini de la negra), edat i sexe. La veritat és que no és gens difícil arribar-hi en una societat com l'americana. Suposo que una de les històries més habituals serà la següent, és la verídica d'un expresentador de la CNN que va acabar de rodamón:

Guanyava uns 150.000 euros a l'any i arribo a tenir 15 targetes de credit, que els bancs li transmetien per les bones o les males. Vivia tirant al màxim de les targetes de crèdit i al dia. Quant es va quedar a l'atur no va tenir com pagar el deute de les targetes excepte traient a crèdit de noves targetes. I això només acaba d'una manera: en la ruïna.

I és que AL PAÍS MÉS RIC DEL MÓN, aquesta riquesa aquesta pèssimament repartida. La distància entre els rics i els pobres és gegant, i cada vegada creix més. En els mateixos carrers conviuen els captaires i les nombroses limusines que veus per tots els llocs. Aquesta societat té dos corrents, si aquestes amunt els diners crida als diners i et folres. I si aquestes baix, no tindràs on agafar-en la davallada. Les tan habituals limusines són mostra del culte a la imatge. Uns vehicles estupidamente llargs, no perquè hagin de transportar moltes persones, o siguin així més còmodes, sinó per cridar l'atenció sobre quants diners té el seu amo.

I és que les POLÍTIQUES SOCIALS són mínimes. No hi ha una seguretat social per a tots. Cadascú ha de pagar-se una assegurança privada i si et poses malalt i l'assegurança no et cobreix ... et mors. Si tens una emergència si que t'atenen però després t'envien la factura. Si et vas a l'atur tot just reps ajudes i en general les polítiques socials brillen per la seva absència.

Després resulta trist veure com el seu CULTURA DE LA VIOLÈNCIA és exportada a tot el món, principalment a través de les seves pel · lícules. Qualsevol pot tenir una pistola, i de fet diuen que hi ha mes pistoles que persones al país. És un dret fonamental que mantenen de la seva primera constitució, el dret de les persones a portar armes. Hi haurà alguna cosa mes obsolet!

I és clar, la INSEGURETAT CIUTADANA és gran, com és lògic quan hi ha grans diferències entre rics i pobres i més hi ha armes i cultura de vilencia. Els carrers de EUA són perilloses.

I que dir de la pena de mort? Fa poc es criticava la possible entrada de Turquia a la CEE causa que encara tenen la pena de mort (o tenien, no).

No obstant això en els EUA no només mantenen la pena de mort, sinó que promulguen l'agressivitat; sovint els herois de les seves pel · lícules són tipus durs que no dubten un instant a pegar i matar el que es posa per davant.

En contraposició són uns Mojigatos, uns escandalitzats i reprimits en temes sexuals (parlo bàsicament del "Marlboro country"). No hi ha límit a sang bales i morts en les seves pel · lícules, però ai! Que no surti una teta! Pel · lícules com "Atame" i "Lucía i el sexe" van tenir tisorada allà. A les platges dels EUA, i excepte rares excepcions, el nudisme i el top less no només és que estiguin mal vistos, és que estan prohibits.

Recordeu la baixada en totes les borses de valors del món quan es va saber el que li va fer Lewinsky a Bill Clinton?

I recordeu la qual es va muntar, crec que va ser en el lliurament dels Oscar, quan a Janet Jackson se li va sortir una teta del vestit en plena actuació? I encara sort que portava el mugró cobert per una espècie d'adhesiu, (Déu que gent més rara). A partir d'aquest moment van posar retard d'un minut en l'emissió d'aquests esdeveniments, no sigui que torni a sortir un pit del lloc a alguna.

En certs estats, practicar el sexe anal o oral està prohibit fins i tot en matrimoni. Viure per veure.

Igual que la riquesa, AL PAIS més inculte D'OCCIDENT, la incultura està terriblement malament repartida. Això és a dir, la immensa majoria reben una educació lleugereta lleugereta, Espanya està en sudamerica, Adam i Eva van ser personatges històric, d'idiomes ni t'explico ...

I no obstant això, els fills dels rics tenen les millors universitats del món, Harvard, Berkeley.. però són molt pocs els que poden accedir ja que és caríssim. No el percentatge, però segur que molt lluny del 22% espanyol amb estudis universitaris.

I un dels reflexos que té aquesta incultura, és que fomenta els Fanatismes religiosos i, aquesta és la meva opinió, la pròpia religió. La veritat, em semblen uns chalaos, centenars d'esglésies, catòlics, protestants, jueus, adventistes, mormons, testimonis de Jehovà, cienciòlegs, creacionistes i una llista interminable, campen al seu aire entre els feligresos.

La gent necessita explicacions, creure en alguna cosa o millor saber-ho. Coses senzilletes, preferiblement que algú va arribar i ho va muntar tot perquè sí. I una història de bons i dolents en què s'estigui al costat dels bons i la resta del món estigui equivocat, que nosaltres ens anem a salvar i els altres patiran en les flames. I que hi hagi colorit en les cerimònies i et puguis trobar amb els veïns. I sobretot que l'església enxampi a prop de casa.

Es tracta també d'una societat profundament DIVIDIDA EN RACES, blancs, negres, llatins, asiàtics, indis.. formen compartiments, bosses socials estanques, com si visquessin en el mateix espai però en dimensions o estrats diferents. Resulta impossible dir quin seria una família típica, o qual serien els trets típics d'un nord-americà, hauríem de definir molts diferents.

I per completar el quadre, com a únic cola possible de tan heterogeni grup, el que faltava, 01:00 GRAN sentiment patriòtic, un dels majors mals del món, el nacionalisme exacerbat; la major font de sang de la història.

No culpo als nord-americans dels seus mals, ells no són més que víctimes del major dèspota del món. Com ja m'he enrotllat molt us parlaré de l' CULPABLE en la propera entrada.