Però el més agradable Gent! Així humil, tan lleial…
Els seus carrers. suspensions ¨ ¨ poblets, són molt pobres. Però colorit, plens de vida, pel Moviment, de persones i animals. Autèntic, sos a les muntanyes aïllades i misèria en do, Tot diferent d'ells en un món cada vegada més homogènia.
Admiro la seva dedicació a aquest exèrcit de "Cholito" ; pures inques, amb els seus vestits colorits, seus enormes barrets que els protegeixen d'un sol de justícia, treballant el dia sencer al carrer. Algunes són molt grans, altres van amb els seus xiquets als braços, però a totes se'ls veu molt pobres, propietàries tot just de les seves carrets on venen menjars, gelats; dels seus llocs a la vorera de fruites, d'artesanies i artefactes usats. Subsisteixen sense queixes passant per la vida sense estridències.
Els bolivians són amables, honrats, grans de cor. Molt disposats a ajudar-. Recordo una cholita donant-li a algú que li va demanar per menjar bossetes de cacauet de les que venia.
Les ciutats estan plenes d'esglésies, però el que crida l'atenció és que estan plenes de bolivians. Són crèduls, perdó, creients fervorosos. He pujat a un autobús públic on el conductor ens va amenitzar amb una cinta de telepredicación, del pal: CRIST ESTÀ VENINT, PREPARA'T !!… i així tot el viatge. He vist tot tipus de negocis amb noms d'allò més piadós…
Bolívia és el país més pobre d'Amèrica del Sud. Ha perdut totes les guerres que ha tingut, Xile li va treure el seu accés al mar a l'anomenada guerra del pacífic.
Crist presidint la muntanya a Cochabamba. |
Els bolivians són molt donats a les manifestacions. |
Si dic que jo també tinc dret a agafar-me unes vacances de les meves vacances igual hi ha qui em vulgui matar.
Però per la meva part, i després de cinc setmanes si parar amb Alejandro i Isabelle, con sud amunt i avall; després del creuer, els deu dies per la muntanya entre les Torres del Paine i el Chaltén, de tants autobusos, tanta gent coneguda i les quatre estupendes experiències de Couchsurfing, vaig arribar psicològicament esgotat. Tenia el ferm propòsit de tancar-me en un hotel i passar-me uns dies llegint i veient pel · lícules, fent forat a noves emocions. Però no vaig durar ni dos dies…
2 comments
Patri
27 February, 2013 a 0:35 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
¡Com has trigat a comptar per on anaves! Però ha valgut la pena. Vacances de vacances, farem com que no hem llegit res… Segueix gaudint i recorda: Jesucrist t'estima
Anonymous
2 March, 2013 a 16:29 (UTC 1) Enllaç a aquest comentari
josan veig que t'ho estàs passant bé….. si sona estrany vacances de vacances però em dóna que és així. quan vaig arribar a Curicó, dos dies abans de tornar a la feina, estava esgotada, desanimada i vaig pensar: necessito un mes de vacances per descansar!!!! què ploramiques som. m'alegro que t'ho estàs passant tan bé i que vagis gaudint de bolívia. no conec ningú a qui no li ha agradat.
jo he tornat a la realitat!!! aixecar-se a les 6h30, aguantar, callar, fer com si…
bo josan una abraçada forta ia veure quan ens veiem pel món